DESCARREGA’T GRATIS LA CARTA D’ENFOCAMENT D’ACLAM!

Subscriu-te a la nostra newsletter per a rebre totes les novetats i recursos gratuïts d’Aclam:

IDIOMAS

0
0 item

Para poder realizar esta compra o reserva, tiene que terminar el proceso que tiene abierto de compra o reserva. Tambien puede vaciar el carrito

No hi ha articles

BLOG

Òptiques anamòrfiques: Història i característiques

Òptiques anamòrfiques: Història i característiques

L’any 1953, els estudis 20th Century Fox van estrenar The Robe, dirigida per Henry Koster i cinematografia de Leon Shamroy. La pel·lícula, tot i ser un èxit, no passaria a la història per ser un clàssic del cinema o per portar a la fama als talents que la van fer, sinó per ser pionera en una tecnologia que revolucionaria la forma de fer cinema. Va ser la primera pel·lícula estrenada en Cinemascope, el primer sistema de filmació i projecció anamòrfic en la indústria del cinema. El sistema anamòrfic (o l’Anamorphoscope) va ser creat per Henri Jacques Chrétien, i posteriorment va ser adaptat per a les superproduccions en conjunt amb el director dels estudis Fox, Spyrous Skouras. La idea era simple: necessitaven un sistema per atraure audiències degut a la devallada d’espectadors al cinema a causa de l’auge de la televisió i a la vegada oferir un format que la televisió no fos capaç d’oferir, i l’anamòrfic complia tots els requisits per a ser un èxit.

El format anamòrfic consisteix en captar la imatge distorsionada en el moment de gravar utilitzant unes lents especials que comprimeixin la imatge horitzontalment. D’aquesta manera, en un film de 35mm amb ratio 4:3, es gravaria una imatge rectangular molt més ample comprimida que després, en el moment de projectar la imatge en les sales, les lents dels projectors descomprimiríen i mostraríen una imatge panoràmica de ratio fins a 2.39:1. Les primeres pel·lícules en aquest format es caracteritzàven per aprofitar l’ús de l’anamòrfic per a mostrar grans paisatges en panoràmic, però aquesta no era la única característica que va aportar el nou format. La construcció de les òptiques crea flares horitzontals molt més allargats que els que es produeixen en esfèriques i un característic bokeh amb forma ovalada. Tot i que també, al tenir més lents, les òptiques anamòrfiques produeixen més distorsions i aberracions en la imatge, sobretot en les focals més angulars. A més, són òptiques molt més complicades de construir i fer-les en condicions semblants als seus homòlegs esfèrics, produint moltes més aberracions, respirant més i sent més lentes. Amb el temps i amb l’aparició de nous sistemes com el super 35 o els sensors digitals, les òptiques anamòrfiques van anar, poc a poc, perdent popularitat.

Actualment, la tendència del cinema digital en crear una tecnologia més nítida i plana ha portat als cinematògrafs a mirar enrere per a trobar un look diferenciador. Això ha portat a que les òptiques anamòrfiques tornin a posar-se de moda i fabricants habituals en el món del cinema, o fins i tot nouvinguts com Atlas Lens Company, treguin al mercat noves òptiques anamòrfiques.

Atlas Orion - Aclam Camera & Studios Rental

Avui en dia cal tenir en compte que treballar amb anamòrfic en digital porta una sèrie de variacions en el workflow. En primer lloc, l’elecció de la càmera és molt important ja que algunes anamòrfiques no cobreixen sensors 16:9. Per això càmeres com l’Alexa Mini o càmeres amb sensor micro 4:3 són ideals per a gravar amb òptiques anamòrfiques 2x. En cas de gravar amb un sensor 16:9, sempre que l’òptica cobreixi completament el sensor, amb una anamòrfica 2x el ratio que tindríem finalment de 3.55:1. Idealment, per a tenir el ratio clàssic utilitzaríem òptiques anamòrfiques 1.33x o 1.35x. També és important tenir monitors i/o càmeres que tinguin funció desqueeze per a poder veure la imatge correctament a l’hora de treballar i tenir filtres amples, com a mínim 4x5,6”, per a poder cobrir completament la imatge en les òptiques més angulars.

En definitiva, les òptiques anamòrfiques són una opció ideal per a donar un toc especial i més cinematogràfic a una producció i és per això que cada cop més és una de les opcions preferides per a molts directors de fotografia arreu del món, gràcies a l’atractiva imatge i estètica que produeixen, però és important saber-les utilitzar i tenir cura de les necessitats que poden generar en un rodatge. Afortunadament, les poques complicacions que poden donar compensen al donar uns resultats de molt alta qualitat.