DESCARREGA’T GRATIS LA CARTA D’ENFOCAMENT D’ACLAM!

Subscriu-te a la nostra newsletter per a rebre totes les novetats i recursos gratuïts d’Aclam:

IDIOMAS

0
0 item

Para poder realizar esta compra o reserva, tiene que terminar el proceso que tiene abierto de compra o reserva. Tambien puede vaciar el carrito

No hi ha articles

BLOG

Leica : Quan les càmeres de plaques van canviar

Leica : Quan les càmeres de plaques van canviar

A principis del segle XX, les càmeres de plaques suposaven un gran inconvenient per als fotògrafs tant pel pes, com per la quantitat d'instruments que havien de portar amb si.

Per a parlar de la revolució tecnològica que va suposar la creació d'una càmera com va ser la Leica, cal esmentar al creador d'aquesta:

Oskar Barnack, (Nuthe-Urstromtal,1879 - Bad Nauheim, 1936), treballava com a enginyer a Leitz, que en els seus inicis es tractava d'una empresa de microscopis. Barnack, a més d'inventor i enginyer, tenia un especial interès per la imatge fixa, però l'asma que patia li feia difícil la pràctica fotogràfica, a causa del magnesi del qual estava compost el flaix (que calia canviar en cada instantània), a més de l'excessiu pes pel qual es caracteritzaven els equips. De tal forma que en 1913, Barnack va realitzar els primers prototips i va ser en 1925 quan es va llançar al mercat la primera Leica: La Leica I. Es va passar a un pes considerable, 400gr en els quals es trobaven integrats la pel·lícula de 35mm que permetia 36 exposicions amb una grandària de 24x36.

Cinc anys més tard, en el 1930 neix la Leica I Schraubgewinde, amb la novetat de l'intercanvi d'objectius. Seguida d'aquesta, van sorgir la Leica II -amb l'avanç del visor separat i un visor de distàncies- i la Leica III on es van incorporar velocitats d'obturador de fins a 1 segon.

En els seus inicis, la Leica estava pensada per a la fotografia de paisatge, però gràcies a la seva lleugeresa i a causa del context social dels anys trenta del segle XX quan es produeix l'esclat de la Guerra Civil Espanyola, és quan comença el gran moment del fotoperiodisme amb fotògrafes com Gerda Taro, Tina Modotti, Kati Horna, i fotògrafs com Robert Capa i David Seymour entre altres. De la mateixa manera va estar present durant la Segona Guerra Mundial.

Un altre dels camps fotogràfics en els quals va tenir especial protagonisme, va ser en la fotografia de moda, ja que facilitava la llibertat de posats aconseguint unes fotografies amb més dinamisme, molt diferents a les fotografies estàtiques que s'estilaven abans.

Respecte a l'evolució de l'analògic al digital, va destacar en 2006 la primera càmera digital, batejada amb el nom de Leica M8 -amb 10 mpx i sensor CCD-, seguida d'aquesta, Leica ha anat evolucionant, incorporant al mercat nous models cada vegada més perfeccionats. Com poden ser el model Leica M Monochrom, -18 mgpx, amb un sensor especialment creat per a aquesta càmera-, o Leica SL -24 mgpx i sensor CMOS-.