DESCARREGA’T GRATIS LA CARTA D’ENFOCAMENT D’ACLAM!

Subscriu-te a la nostra newsletter per a rebre totes les novetats i recursos gratuïts d’Aclam:

IDIOMAS

0
0 item

Para poder realizar esta compra o reserva, tiene que terminar el proceso que tiene abierto de compra o reserva. Tambien puede vaciar el carrito

No hi ha articles

BLOG

Monitor Forma d'Ona, l'eina imprescindible

Monitor Forma d'Ona, l'eina imprescindible

Tant les càmeres com els equips de vídeo assistencia en el set venen amb moltes eines per facilitar la feina i agilitzar tot tipus de producció, sobretot les que requereixen velocitat i precisió. Eines com la zebra per a vigilar les altes llums i evitar sobreexposar-les; o el false color per a controlar d’una ullada l’exposició i el contrast a l’enquadrament. Totes tenen la seva utilitat i convé conèixer-les a fons per a poder evitar errors humans que tots fem per jutjar ràpidament un enquadrament. Encara que haguéssim de quedar-nos només amb una eina, sens dubte, aquesta seria el Monitor de Forma d’Ona. 

Un Monitor de Forma d’Ona és en essència un oscil·loscopi que analitza les luminància d’una senyal de vídeo- En altres paraules, és una eina que ens diu la luminància entre línia i línia i la representa en una gràfica. Una de les avantatges és que dona aquesta informació en temps real, pel que podem veure una representació al moment del que està captant la nostra càmera. A grans trets, l’esquerra del MFO correspon a l’esquerra de l’enquadrament, així com la base del MFO correspon als negre i la part més alta a les altes llums.A més d’aconseguir una exposició correcta, el MFO també serveix per igualar càmeres en un set multicàmera i estalviar molta feina de postproducció per a compensar senyals de vídeo desiguals.  Amb la mateixa idea, també és una de les eines més útils en el retoc de color. 

La luminància en un MFO la podem veure representada majoritàriament en l’escala IRE, on 0-2,5 és el negre absolut i el 100 és el blanc (en càmeres més modernes trobem de 100 a 109 el rang de súper blancs ja que poden retenir més informació abans de cremar els blancs). Encara que és una escala que va néixer de les senyals analògiques, es segueix utilitzant com unitat de mesura.

Abans de seguir amb l’explicació, farem un incís en el concepte d’exposició. Exposar correctament en vídeo és una més delicat que en fotografia fixe, sobretot quan entrem en el broadcast televisiu. En fotografia s’ha de tenir molt en compte com es veurà la imatge una vegada impresa i també vigilar els espais de color. Però per com funcionen els espais de color i les corbes logarítmiques (com representen la imatge captada i el rang dinàmic cada una de les càmeres ) podem cometre més errors si no coneixem bé el material amb el que estem treballant. 

En vídeo tenim 4 espais de color principals avui en dia:

  • La recomanació 709, que pot representar uns 6 stops de rang dinàmic i correspon a l’estàndard per a emissió de vídeo HD.
  • La recomanació 2010, una evolució de la 709 per a l’UHD amb uns 15 stops de rang dinàmic.
  • EL DCI pensat per a cine.
  • ACES, l’espai estàndard creat per al cine digital i que permet una representació màxima teòrica de 25 stops. Està pensat com un espai que permet unificar sistemes i millorar l flux de treball quan s’utilitza imatge de diferents orígens, des de escanejat d’analògics a càmeres de cine digital.

Conèixer la corba a la que treballa la càmera i  la corba destí (si el nostre projecte serà per cine o per a televisió) ens ajudarà a saber en quin punt situar el gris mig i les pells. També ens donarà informació d’on podem portar més a l’extrem la imatge perquè retindrem més informació (hi ha sensors que treballen millor les altes llums i sensors que tenen mol bons negres).

El millor és buscar la informació del propi fabricant, sobre on es situen en les seves corbes logarítmiques en el girs mig (en Rec.709 per exemple solen situar-se en 45 IRE). En cas de no trobar la informació, sempre es poden fer probes de càmera amb una carta de color. 

Taula amb els grisos mitjos en el corbes més comuns: 

Corba logarítmica

Gris Mig

S-Log 2 (Sony)

32 IRE

C-Log (Canon)

32 - 33 IRE

RED (aprox.)

39 - 41 IRE

Alexa Log-C

42 - 46 IRE

Una vegada sabem on situar el nostre gris mig o les nostres pells, és tan fàcil com mirar el MFO mentre ajustem l’exposició en càmera fins posar la franja de la imatge on està el nostre gris mig o les nostres pells en el punt de gris desitjat (en el cas de Rec.709, a 45 IRE)). Si hem exposat correctament, després a l’etalonatge és molt més fàcil ajustar aquest gris mig a l’estàndard on emetrem el nostre material i així assegurar-nos de que la imatge emesa és el més fidel possible al que vol el DOP i el client del projecte.

En les següents imatges d’exemple, podem veure com la pell està lleugerament exposada (al voltant de 80 IRE) però ja era la intenció artística en aquest cas, sent el nostre punta de referència per a l’exposició correcta del maletí.Inicialment pot semblar una eina complicada d’utilitzar, però amb una mica de pràctica és molt fàcil habituar-se a ella. Al final, com més la utilitzem més coneixerem els límits de la nostra càmera, el que ens permetrà guanyar en eficiència. A més, tindrem la certesa de que el producte final estarà exposat exactament com volem, sigui quina sigui la plataforma de destí de la nostra producció.