DESCARREGA’T GRATIS LA CARTA D’ENFOCAMENT D’ACLAM!

Subscriu-te a la nostra newsletter per a rebre totes les novetats i recursos gratuïts d’Aclam:

IDIOMAS

0
0 item

Para poder realizar esta compra o reserva, tiene que terminar el proceso que tiene abierto de compra o reserva. Tambien puede vaciar el carrito

No hi ha articles

BLOG

Moviments de càmera

Moviments de càmera

És hora de posar-se a gravar. Saps on vols posar la càmera, la composició del pla, els colors, què es dirà, quants personatges veurem… I què ha de fer la càmera?

És veritat que moltes vegades plantar el trípode i deixar-la estàtica és la millor opció però, i quan no ho és? El pla quiet no té força, li falta significat, dinamisme… Li falta moviment. Tot i així, tenim molts moviments de càmera per triar. La càmera pot estar quieta en el seu trípode, es pot moure per una línia imaginària (o no tan imaginària) o es pot moure amb total llibertat. I dins de cadascun d’aquests moviments tenim varis eixos a triar. Per començar, ja només amb la càmera estàtica en un sol punt, podem moure-la horitzontalment, el qual es coneix com a panoràmica (o pan, per fer-ho més curt i universal); verticalment, conegut com a tilt; rotar-la o també conegut com a roll i, fins i tot, utilitzar un zoom per a apropar-nos o allunyar-nos del punt d’atenció del pla. Comencem doncs agafant el nostre trípode i plantant-lo.  I si anem a fer servir una bona càmera de cinema, l’opció de trípode que no descontenta a ningú són els internacionalment reconeguts O’Connor [link aclam], preuats per la seva robustesa, fluïdesa i resistència. 

Comencem amb els moviments horitzontals, o panoràmiques. És potser el moviment més utilitzat en el cinema (i en tot el món audiovisual, ja que hi som). És el que és més natural per l’ésser humà, ja que estem constantment girant la mirada cap a un costat i l’altre per veure què ens rodeja. Justament per aquesta raó, el moviment panoràmic és el que té els significats més bàsics de la narrativa audiovisual: quan són lents, tenen una funció descriptiva o paisatgística, ens volen mostrar el món tal i com és o revelar poc a poc el que passa; en canvi quan són ràpids tenen un significat molt més dinàmic, incitats per l’acció-reacció. Un clàssic exemple d’aquest últim tipus de moviment de càmera és l’escombrat de P.T. Anderson, ja part del seu repertori d’estil en pel·lícules seves com Boogie Nights o Magnolia (tot i que ell l’utilitza habitualment amb càmera lliure). La panoràmica portada a l’extrem, ó 360º, és també digna de mencionar pel seu significat de comunitat, sobretot quan està fixe en un sol punt com una taula rodejada de gent.

El següent moviment més utilitzat és la inclinació de càmera o més conegut com a tilt. Aquest moviment, al ser lleugerament menys natural que la panoràmica horitzontal, canvia molt de sentit segons on comencis, on acabis i la direcció del moviment. El més important a tenir en compte al fer aquest moviment és on està l’horitzó en la teva composició. Quan t’allunyes de l’horitzó crees una sensació de fugida o canvi (normalment cap amunt és positiu i cap a avall és negatiu) i quan et dirigeixes a l’horitzó, des d’amunt o des de sota, té connotacions de retorn o d’entrada. Un clàssic exemple d’aquest cas, o fins i tot abús, és el de començar un film amb un moviment de càmera començant al cel i baixant fins a l’horitzó i acabar-lo amb un pla de l’horitzó que s’alça fins a veure només el cel (almenys en pel·lícules amb final feliç, si el final és catastròfic és molt probable que la càmera baixi per sota l’horitzó, evocant la mort o el descens). Tot i així, inclinar la càmera a mirar amunt no sempre és positiu, també pot evocar un sentiment de impotència i insignificança davant d’un element o personatge immens. Un ús més experimental d’aquest moviment és el salt d’horitzó a horitzó, començant o acabant amb la càmera cap per avall.

Entrant a moviments de càmera menys habituals des d’un punt fixe, sobretot per la seva complicació tècnica, tenim la rotació o roll. El seu ús normalment manté una relació amb l’estabilitat emocional o mental del protagonista. Quan trenquem el paral·lelisme amb l’horitzó evoca inestabilitat o fins i tot bogeria. El món literalment es torça. En canvi, quan partim d’una situació inestable per tornar a la normalitat, el tilt per a aconseguir un horitzó recte ens evoca aquest retorn. Un ja clàssic és l’ús del roll combinat amb escenificació en rigs especials popularitzada en 2001: una odissea a l’espai de Stanley Kubrick, on aquests moviments generaven la idea d’ingravidesa en l’espectador, i imitat posteriorment en pel·lícules situades en l’espai o en escenes oníriques. 

Finalment, el que potser no es pot qualificar com a moviment de càmera, però si com a moviment de pla, és el zoom. Quan aquest tanca pla (conegut com a zoom in) incita a l’espectador a concentrar-se en un element de la composició, sobretot si se’l vol sobtar es farà en un moviment ràpid. Per altra banda, tens el zoom out o obrir el pla, que s’utilitza per a alienar a un personatge o objecte enmig de l’escena o per a revelar la situació sorprenent en la que es troba. El zoom és potser un dels tipus de pla que més ha caigut en desús en l’entorn cinematogràfic, sobretot quan és clarament notori al fer un zoom ràpid, al ser molt utilitzat antigament en pel·lícules del gènere western. Poc a poc s’ha anat recuperant gràcies a la recuperació del gènere per part de directors com Quentin Tarantino o els Germans Coen però la seva poca subtilitat el fa un pla ideal per a ser utilitzat en comèdia per a potenciar la força d’un gag. Un altre ús habitual del zoom és en el mockumentary o el found-footage, que dóna un estil més casolà o més pròxim al documental o reportatge, molt sovint trobat en pel·lícules sobre invasions alienígenes o de monstres. 

Com ja has pogut llegir, només mantenint la càmera en un sol punt, hi ha centenars de significats que se li poden donar als teus plans a través del moviment, però això és només una petita part de tots els moviments de càmera que existeixen. Aquests es poden combinar i seqüenciar amb altres moviments de càmera (tant mantenint la càmera en el mateix punt o movent-la). Més endavant, en un altre post, tractarem més moviments i com es poden complementar amb aquests per aconseguir els millors resultats.